Luz Belliard. Escoliosi idiopàtica, Síndrome de Tracció medul·lar, Descens de les Amígdales Cerebel·loses (DAC)

Publicat per ICSEB el 5 febrer, 2015

Data d’intervenció: Gener del 2013

Hola,

Em dic Luz Belliard, tinc 53 anys, sóc Dominicana i visc a Boston (MA). Fa quatre anys, al desembre del 2010, em van operar de la Síndrome d’Arnold Chiari al MASS General Hospital de Boston. Va ser una operació molt arriscada al cervell que va durar 7 hores.

Els primers 11 mesos tot va anar de meravella. Tots els meus símptomes van desaparèixer, però al novembre del 2011, el meu malson va començar de nou; van començar els marejos i els mals de cap. El 24 de desembre del 2011 estava cantant a l’església i em vaig marejar. A partir d’aquest punt, vaig començar a tenir els mateixos símptomes que tenia abans de l’operació: Fort dolor i pressió al cap (com descarregues elèctriques), falta d’equilibri, rigidesa a la nuca, marejos (que regularment passaven després de sentir pressió al cap), mal a les cames (especialment a la cama dreta) i al braç, inflor de genolls, debilitat, sensació de formigueig, fort mal d’esquena, molèsties al coll (cosa que m’impedia tirar el cap enrere). Quan m’aturava ràpidament o girava el cap sentia la pressió i se’m produïa un desequilibri al cos. No podia ni pujar ni baixar les escales sola, perquè immediatament en el tercer o quart graó no aguantava la pressió al cap i em marejava. Se’m feia difícil respirar i em feia falta l’aire molt sovint. Sempre estava cansada, m’esgotava fins i tot fent el llit. Abans, jo, era una persona incansable que no parava i sempre estava activa. Amb tot això, tota la meva vida ha canviat. Per a mi estiu i hivern són iguals; sempre tinc fred. Tinc sensacions de brunzit a les oïdes i pateixo d’anèmia i d’estrenyiment crònic.

Des del desembre del 2011 fins avui, he estat tot el temps a l’hospital visitant diferents neuròlegs i he perdut el compte de tots els exàmens mèdics que he realitzat, rebent diferents diagnòstics. Fins ara, ni cap dels metges ni el cirurgià que em va operar, volen admetre que jo tinc els mateixos símptomes que abans de l’operació. Sense l’ajuda dels metges, la meva cunyada i el meu germà van començar a buscar per internet i van trobar tota la informació referent al Dr. Miguel B. Royo Salvador.

Fa dos anys, al gener del 2013, que vaig ser intervinguda a l’Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosi de Barcelona (Espanya) pel Dr. Royo i tot el seu equip. Vaig arribar-hi bastant deteriorada, en cadira de rodes; la part dreta del meu cos no funcionava bé, les pressions al cap eren constants, els dolors, la fatiga, etc..i tot el altres símptomes relacionats amb la malaltia.

L’equip del Dr. Royo Salvador em va rebre molt bé, amb molta professionalitat i respecte. Em van avaluar i em van fer els exàmens de rutina. El dia de l’operació, vaig ingressar a la clínica, pensava que estava en un hotel 5 estrelles i el propi Dr. Royo em va rebre. La intervenció únicament va trigar 45 minuts i ja a l’endemà estava caminant. Vaig estar dos dies a l’hospital, i quan vaig sortir el doctor em que dir que anés a fer un passeig per Barcelona i així ho vam fer. A la setmana, vaig tornar cap a Boston (Massachusetts), on visc. Passat un mes estava completament recuperada i tots els meus símptomes havien desaparegut. Vaig començar a fer la meva vida normal: treballo a jornada completa, faig totes les meves coses de casa rutinàries i faig una mica d’exercici. He recuperat, de nou, la meva vida.

La meva recomanació a totes les persones que pateixen aquesta malaltia és que tan bon punt et diagnostiquin, no perdre el temps i el millor és operar-se amb el Dr. Royo. Ja que la recuperació és molt més ràpida i els danys són menors. Vull donar-li les gràcies a Déu, al Dr. Royo i al seu equip per tornar-me la salut i la vida. Gràcies a tota la meva família i a les meves amistats per recolzar-me i no deixar-me sola en aquesta etapa de la meva vida.